Categories
Arxius
Etiquetes
acords After Dark Albert Sánchez Piñol Aldous Huxley animació Axis of Awesome batxillerat Bruce Springsteen cançó CSS curt Eduardo Mendoza Egipte estiu evolució Firefox George Orwell Google grub guitarra Haruki Murakami Matilde Asensi OK Go PHP presentació publicitat puntejat Python Selectivitat snippet Spotify stop-motion terminal Tetris time-lapse Tutankamon vaca Vicenç Pagès Jordà WineDelicious!
Tutankamon, o com es trenquen els somnis d’infantesa
Des de ben petit que la història antiga m’atrau, tot i que no sé d’on vaig treure aquesta dèria. M’agrada tot el que es considera història antiga, i Egipte no n’és una excepció. Sempre m’ha cridat l’atenció aquesta cultura que vivia per i per a un riu, el Nil. De fet, la gran majoria d’assentaments i restes egípcies estan situats al voltant d’aquest gran riu, cosa que per altra banda és ben lògic: si et trobes amb un dels rius més grans del món que corre pel desert del Sàhara, on no hi ha gairebé res, doncs aprofita-ho, que un riu és sinònim de vida.
De fet, un dels episodis de la història relacionat amb Egipte que més m’agraden és la descoberta per casualitat de la tomba de Tutankamon per part de l’arqueòleg Howard Carter l’any 1922. Episodi que, per cert, és força conegut per tothom. Pels que no, un petit resum: Howard Carter (és a dir, algú de l’equip liderat per Howard Carter) va descobrir la tomba d’aquest faraó el 1922, però no hi va poder entrar fins tres anys més tard, per por a trencar alguna cosa de valor. I és que tantes coses de valor hi havia en aquella tomba que es va estar 10 anys per fer-ne l’inventari. Avui en dia es poden trobar objectes d’aquella tomba en alguns dels museus més importants del món, però sobretot al d’El Caire. Excepcionalment, però, també es poden trobar en certes exposicions temporals, com ara la que va muntar National Geographic a Londres fa uns 2 anys (hi vaig ser i va ser preciós…).
Màscara funerària de Tutankamon
Malediccions de la mòmia a part, la veritat és que Tutankamon, el nostre veneradíssim faraó famós per ser l’únic de qui s’ha trobat la tomba intacta, era un mindundi. Segons els últims descobriments, era fill de la seva pròpia germana i el seu pare, patia una malaltia òssia i malària i necessitava crosses per a caminar (de fet, se’n van trobar unes 150 a la tomba). Tot això a part d’una esgarrifosa llista de malalties genètiques que hi ha a la Viquipèdia. A més, va morir molt jove, cap als 19 anys.
Doncs això, que sembla mentida la de tresors que s’han trobat en una tomba d’un faraó com Tutankamón (que, per cert, podeu veure al Google Earth), que va viure sense pena ni glòria (de fet, amb molta més pena que no pas glòria, pobre). La pregunta és: què coi hi devia haver a la tomba de Ramsès II, que va regnar 66 anys i, segons la Viquipèdia, se’l considera un dels faraons més poderosos? Per cert, que Ramsès II encara es conserva prou bé…
Mòmia de Ramsès II
Imatges extretes dels articles corresponents a la Viquipèdia catalana.