La cambrera porta l’amanida de pollastre i la torrada. Posa més cafè a la tassa de la Mari. Finalment comprova que ja tinguin tot el que han demanat. El noi agafa la forquilla i el ganivet, i ataca l’amanida amb un gest expert. Llavors agafa la torrada, se la mira d’aprop i fa una ganyota.

—Ja els puc dir que la vull ben cruixent, que no l’encerten mai. No ho entenc. Amb la diligència i el desenvolupament tecnològic dels japonesos, i amb els principis de mercat que respecte el Denny’s, no hauria de costar tant fer una bona torrada cruixent. ¿No trobes? No entenc perquè no ho fan. ¿De què serveix una civilització que no és capaç de fer una bona torrada al gust del client?

Haruki Murakami
After Dark

Prostitutes xineses atacades per clients, germanes que desapareixen del món real i apareixen en una pantalla, trombons (tant instruments com persones que toquen aquest instrument), jazz com a música d’ambient i reflexions sobre la societat. Una altra obra d’art del japonès Murakami.

Puntuació: 9