El concepte que podria no acabar de guardar relació amb tota la resta és això de boví. No, no faig cap referència indirecta a l’obesitat mòrbida d’alguns habitants dels Estats Units (els famosos no són pas obesos, és curiós…). En realitat m’estic referint a les vaques. Pel què sembla, si una colla d’errors de l’ADN polimerasa no hagués permès que els humans evolucionéssim com ho hem fet i conqueríssim el món, una de les espècies amb més números per aconseguir-ho hauries estat les vaques. Sí, sí, les vaques, aquells animals amb el cul sempre brut, ulls estúpids i que van deixant “regalets” al terra de vint centímetres de diàmetre. I tot això per culpa (o gràcies, depèn de com ens ho mirem) de l’herba.

M’explico, aviam si ho aconsegueixo. Què va ser abans, l’ou o la gallina? L’herba o la vaca? L’herba, està claríssim. Tothom sap que les vaques mengen herba (i que les que mengen pinso acaben bojes) i que l’herba sembla no tenir cap mecanisme d’autodefensa, perquè només és fulla i més fulla. En realitat, les fulles de l’herba tenen uns petits grans de silici que desgasten ràpidament les dents dels que se les mengen. És a dir, que si mengéssim herba acabaríem tots amb dents postisses i tothom treballaria a l’oftalmologia.

Clar, aquest petit detall del silici va ser un problemàs per les primeres espècies que van menjar herba, però no va ser l’únic. Les fulles de l’herba tenen moltíssima cel·lulosa, substància que pocs estómacs poden digerir… ni els rinoceronts ni els cavalls se’n van sortir gaire bé, però les vaques sí.

I és que darrera d’aquests ulls estúpids hi ha unes seqüències gèniques que fan que les dents de les vaques s’autoesmolin a mesura que es desgasten (una mica paranoic, això, però sembla ser així) i que creen uns estómacs que en realitat són un hort de cultiu de bacteris que sí que digereixen la cel·lulosa. Original, oi? Si no pots digerir cel·lulosa, aprofita’t de bacteris esclaus que ho facin per tu… Molt útil el consell.

Total, que la vaca era l’animal més ben adaptat a l’herba, que ja era una planta molt estesa a tot el món. I darrera de la planta, l’animal. És a dir, que si no haguéssim descobert que podíem aprofitar les vaques per produir llet i carn actualment serien una espècie capaç de disputar-nos el planeta. Us imagineu el panorama?

Sembla que les vaques no es van refer del fort cop contra les seves ànsies expansionistes i van decidir contraatacar. Però com podien uns ullets estúpids amb el cul brut com aquells atacar als humans? Perquè… estaven cabrejades contra els humans només, o contra tot? Van decidir que estaven enfadades contra tot (incloent-hi el món) i van prendre una mesura kamikaze: produir metà de manera natural. De fet, són els bacteris els que ho fan, però com que viuen dins de l’estómac de la vaca és com si ho fessin elles. Pels que no ho sapigueu, el metà és un gas orgànic que contribueix a l’Efecte Hivernacle. Veieu ja les intencions de les vaques, oi? I com poden deixar anar tot aquest gas les vaques si no volen inflar-se com globus? Doncs amb els pets. Sí, els pets de les vaques són altament contaminants, i hi ha diferents càlculs que ho certifiquen (com e que diu que entre el 4% i el 9% de l’escalfament global és causat pel metà.

Així que ja sabeu: el proper dia que us trobeu amb una vaca, doneu-li una puntada de peu com a represàlia.

Nota: tot això està basat en aquesta notícia a RTVE.es, escrita d’una manera igual de… original.