Durant milers i milers d’anys, ls zebres han transmès la seva saviesa a les seves filles. Cada generació ha perrfeccionat l’anterior, les zebres ben ensenyades han propserat, i s’han reproduït, i pr això hi ha milions de zebres a la sabana. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set. I mentre s’apropa a la bassa recorda la primera lliçó que va aprendre de la seva mare:

Quan beguis, no et refiïs. Els lleons s’amaguen pels voltants dels abeuradors, aprofiten que tens el cap cot i estàs distreta. Sigues prudent: dreça les orelles i gira-les per escoltar el que no pots veure.

Albert Sánchez Piñol
Tretze Tristos Tràngols

Ai, Piñol, Piñol… Que curt se m’ha fet aquest llibre! Cent seixanta pàgines que em vaig cruspir amb tres viatges en tren! Però quines històries, renoi… Esquimals que fugen d’óssos que fugen d’esquimals, armaris encantats, homes vinguts de la lluna… Trezte tristos tràngols, efectivament: tretze contes tristos on els personatges passen veritables tràngols.

Què més es pot dir d’un llibre com aquest? Suposo que algú amb gràcia literària o per fer crítiques en podria extreure moltes conclusions. Jo la veritat és que no puc dir gaire cosa. Simplement que vagis a la llibreria i compris el llibre. Val la pena. Abans, però, potser hauries debuscar dins teu la resposta a la següent pregunta:

Què ha de fer una zebra si vol sobreviure a la sabana?

La resposta, és clar, la trobaràs al llibre

Puntuació: 8