Es veu que els xinesos (originals com ells solets) tenen un poema molt famós anomenat Shī Shì shí shī shǐ, o el que és el mateix i de manera comprensible per a nosaltres, El Poeta menja-lleons al refugi de pedra. Escrit per un tal Zhao Yuanren (segurament en hores d’avorriment) en mandarí, conté 92 caràcters que es pronuncien tots amb variants de “shi“ (és a dir, variant-ne la pronunciació). La traducció fonètica seria una cosa semblant a:
Shíshì shīshì Shī Shì, shì shī, shì shí shí shī.
Shì shíshí shì shì shì shī.
Shí shí, shì shí shī shì shì.
Shì shí, shì Shī Shì shì shì.
Shì shì shì shí shī, shì shǐ shì, shǐ shì shí shī shìshì.
Shì shí shì shí shī shī, shì shíshì.
Shíshì shī, Shì shǐ shì shì shíshì.
Shíshì shì, Shì shǐ shì shí shì shí shī.
Shí shí, shǐ shí shì shí shī, shí shí shí shī shī.
Shì shì shì shì.
Aquesta tirallonga de “shi“, a part de semblar el riure del Rajoy, es traduiria més o menys com a:
En un refugi de pedra es trobava el poeta Shi Shi, a qui li agradava molt menjar lleons, i va decidir menjar-se’n deu.
Solia anar al mercat a buscar lleons.
Un dia a les deu en punt, deu lleons van arribar al mercat.
I alhora, Shi Shi també va arribar al mercat.
Veient a aquests deu lleons, els va matar amb fletxes.
Va portar els cadàvers al seu refugi de pedra.
El refugi de pedra estava humit. I va ordenar als seus servents que la netegessin.
Un cop el refigu va estar net, es va intentar menjar aquells deu lleons.
Quan se’ls havia menjat, es va adonar que aquells deu lleons eren en realitat deu cossos de lleons de pedra.
Intenta explicar-ho.
Si voleu, podeu practicar l’idioma amb el vídeo següent, i m’expliqueu els vostres progressos i tal:
Via Crazy Japan!