L’aeroport

De Marc | Publicat: 15 de març del 2010

Basat en la fotografia de Schyz0+.

Hi ha molta gent al meu voltant. Massa. M’agobio molt veient tanta gent alhora, movent-se sense parar com formigues. A més, hi ha molt soroll: les rodes de les maletes, la gent que parla, la senyora que anuncia pels altaveus que els passatgers d’un vol amb una destinació llunyana ja poden embarcar… L’única manera de calmar-me és concentrar-me en alguna escena concreta.

A uns metres davant meu hi ha un bar. escenes força típiques: un home de negocis esmorzant sol, una parella de joves que semblen estar enamorats prenent un últim cafè abans d’emprendre el seu viatge cap a la lluna de mel… No em puc concentrar en ningú, els diaris de la gent estan massa lluny com per veure’n ni tan sols el nom, i la gent que camina entre ells i jo no ajuda. em distreuen massa.

Llegir Més »

Publicat en Coses que passen, Escrits | Deixeu un comentari

Python: crear una llista de llistes buides

De Marc | Publicat: 14 de març del 2010

Segons la documentació oficial de Python, si fem:

>>> lists = [[]] * 3
>>> lists
[[], [], []]
>>> lists[0].append(3)
>>> lists
[[3], [3], [3]]

Ens donarà problemes, perquè a la primera fila el que fem és crear tres punters al mateix lloc. És a dir, que tenim una llista d’un sol element i tres punters que porten a aquest element. Per tant, si modifiquem qualsevol dels elements estem mdificant tots els elements alhora.

Per tant, la solució passa per fer el següent:

>>> lists = [[] for i in range(3)]
>>> lists[0].append(3)
>>> lists[1].append(5)
>>> lists[2].append(7)
>>> lists
[[3], [5], [7]]

I així ja tenim una llista de llistes buides preparades per a ser omplertes de qualsevol cosa.

Un codi equivalent a això seria fer el següent, tot i que sembla ser una mica menys òptim perquè fas dos passos:

>>> lists = []
>>> for i in range(3):
		lists.append([])
Publicat en Programació | Etiquetes | Deixeu un comentari

L’origen del “bany maria”

De Marc | Publicat: 12 de març del 2010

Tal i com diu la Viquipèdia:

El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústia (farmacèutica, cosmètica, d’aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a o està en ebullició.

Precisament, bany maria és la paraula d’avui del Rodamots, i en diuen això:

«Aquest sistema rep el seu nom d’una alquimista coneguda per Maria la Jueva, de qui no es tenen gaires dades, però que, molt probablement, va viure durant el segle III. Els seus escrits no s’han conservat, però va ser citada contínuament per diversos autors. El llibre titulat ‘Maria Practica’ va ser llegit i utilitzat fins passada l’edat mitjana» –Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen

I jo que em pensava que venia del nom d’alguna cuinera casolana!

Actualització: hi més informació sobre el possible origen del nom en aquest treball.

Publicat en Coses que passen, Idiomes | Deixeu un comentari

Shī Shì shí shī shǐ

De Marc | Publicat: 11 de març del 2010

Es veu que els xinesos (originals com ells solets) tenen un poema molt famós anomenat Shī Shì shí shī shǐ, o el que és el mateix i de manera comprensible per a nosaltres, El Poeta menja-lleons al refugi de pedra. Escrit per un tal Zhao Yuanren (segurament en hores d’avorriment) en mandarí, conté 92 caràcters que es pronuncien tots amb variants de “shi“ (és a dir, variant-ne la pronunciació). La traducció fonètica seria una cosa semblant a:

Shíshì shīshì Shī Shì, shì shī, shì shí shí shī.
Shì shíshí shì shì shì shī.
Shí shí, shì shí shī shì shì.
Shì shí, shì Shī Shì shì shì.
Shì shì shì shí shī, shì shǐ shì, shǐ shì shí shī shìshì.
Shì shí shì shí shī shī, shì shíshì.
Shíshì shī, Shì shǐ shì shì shíshì.
Shíshì shì, Shì shǐ shì shí shì shí shī.
Shí shí, shǐ shí shì shí shī, shí shí shí shī shī.
Shì shì shì shì.

shishi.01 Shī Shì shí shī shǐ

Aquesta tirallonga de “shi“, a part de semblar el riure del Rajoy, es traduiria més o menys com a:

En un refugi de pedra es trobava el poeta Shi Shi, a qui li agradava molt menjar lleons, i va decidir menjar-se’n deu.
Solia anar al mercat a buscar lleons.
Un dia a les deu en punt, deu lleons van arribar al mercat.
I alhora, Shi Shi també va arribar al mercat.
Veient a aquests deu lleons, els va matar amb fletxes.
Va portar els cadàvers al seu refugi de pedra.
El refugi de pedra estava humit. I va ordenar als seus servents que la netegessin.
Un cop el refigu va estar net, es va intentar menjar aquells deu lleons.
Quan se’ls havia menjat, es va adonar que aquells deu lleons eren en realitat deu cossos de lleons de pedra.
Intenta explicar-ho.

Si voleu, podeu practicar l’idioma amb el vídeo següent, i m’expliqueu els vostres progressos i tal:

0 Shī Shì shí shī shǐ

Via Crazy Japan!

Publicat en Idiomes | Deixeu un comentari

Perquè Spotify sí que val la pena per als artistes

De Marc | Publicat: 10 de març del 2010

Llegeixo a Bitelia un article defensant el model de Spotify, no com a model de negoci directe sinó com a negoci indirecte per als artistes. Hi apareixen dades que realment no són gaire alentadores pels artistes, com ara que la cançó Poker Face de Lady Gaga només va recaudar 113€, o que el grup barceloní Hidrogenesse només va guanyar 0’49€ per la seva cançó més escoltada, Disfraz de Tigre.

Efectivament, Spotify no és un moodel de negoci directe: no està enfocat a ser una botiga musical, sinó un reproductor musical. I no s’ha d’oblidar, això. La integració amb botigues musicals va ser un afegit que va aparèixer en una actualització. El que sí que és important d’Spotify és la plataforma de llançament que suposa per a molts grups. De fet, n és l’única, MySpace porta molt de temps fent de plataforma de llançament. Però el cas d’Spotify és diferent: milions i milions de cançons al teu abast, la gran comunitat que s’ha format i els llistats d’artistes recomanats segons els teus propis gustos musicals ajuden molt.

I quin profit en treuen els artistes? Doncs els concerts, que és quan realment cobren. Com més gent conegui un grup, més gent hi haurà amb ganes d’anar a un concert seu. Per exemple, amb Spotify he descobert, per exemple, Els Amics de ls Arts, Sanjosex, Mishima, Eels, The xx o Jamie Cullum i m’ha permès redescobrir els Gossos, Jason Mraz o Green Day. I ara que els he descobert tinc moltíssimes ganes de veure en directe a Els Amics de les Arts, Sanjosex o els mateixos Green Day. I he estat disposat a pagar els 60€ de les entrades dels dos concerts que ha fet en Jason Mraz a Barcelona (n’ha fet dos). I no és així, realment, com cobra un artista? Fent banys de masses, no?

Per altra banda, no faré servir mai Spotify com a plataforma per comprar cançons o discos. Sé que segurament surt més barat que no pas comprant-los en suport CD, però no em fio gens dels DRM. Prefereixo tenir el CD amb la portada i el fulletó interior amb les lletres de les cançons i així escoltar-ho on jo vulgui. I ho diu un que s’ha descarregat moltíssims discos d’Internet.

Publicat en Música | Etiquetes | Deixeu un comentari