La música i l’estat d’ànim

Per Marc | Publicat: 21 de març del 2010

-I tu, quina música escoltes?

-Oh, una mica de tot. Quan estic deprimida, Portishead. Quan estic contenta, Offspring. Quan vaig borratxa, Strombers. Quan tinc ressaca, Victòria dels Àngels. quan estic enamorada, Belle and Sebastian. Quan estudio, Mozart. Després d’un examen, Jarvis Cocker. Després del dentista, Spurts. Quan estic desfasada, Babyshambles. Quan ovulo, Kings of Leon. Quan m’avorreixo, Arctic Monkeys. Quan tinc insomni, Mishima. Quan tinc bon karma, Radiohead. Als matins, Manic Street Preachers. A la tarda, Sonic Youth. Al vespre, John Coltrane. I New Order, El Rey Amarillo, Guns’n'Roses, Moby, Charlotte Gainsbourg, siwel, Pernice Brothers… Continuo?

Més feina per a en Jordi. Mirarà de recordar algun d’aquests grups i els buscarà a Musicovery, a Goear, a SkreemR, a Microplasma.

[...]

-Té la figura d’una barbie i la ment d’una bratz -diu en Churchill-. I les cames em recorden el solo de guitarra de Shine on you crazy diamond. Està per sucar-hi formatge.

Vicenç Pagès Jordà
Els jugadors de whist

Una de les millors sorpreses amb què m’he trobat mai. Normalment no aposto gaire per la literatura catalana a menys que sigui algú que conec. En aquest cas, Vicenç Pagès no el conec de res, és el primer llibre seu que llegeixo. I n’he quedat molt content.

És una novel·la força diferent de les que acostumo a llegir, i alhora força semblant. Per exemple, recorda bastant (salvant distàncies a Murakami amb les seves referències musicals, i de fet ho amplia amb una magnífica col·lecció de pel·lícules sobre adulteri. Alhora, es diferencia molt de la resta de novel·les per la seva proximitat a les noves tecnologies: fotologs, messenger, Spotify, Counter Strike, pàgines web de referència com AbandonWare o IMDB, Facebook, YouTube, revistes digitals… Fotografia, adulteris, morts, jocs records i fets passats que potser hauria sigut millor no recordar. I, sobretot, llistes. Destaca la gran quantitat de llistes de coses variades: cançons, grups de música, pel·lícules, personatges, noms carinyosos…

També cal destacar la facilitat de l’autor per crear personatges. Assegura que els personatges són ficticis, però la seva mutabilitat, la seva manera de pensar i expressar-se cada un, fan pensar que potser fins i tot la història podria arribar a tenir un cert aspecte autobiogràfic. Òbviament, parlo sense saber.

Molt, molt recomanable. M’ha sorprès moltíssim, i realment m’ha deixat un molt bon gust de boca.

Puntuació: 9

Publicat dins de Llibres | Etiquetat com a | 1 comentari

Un suec amb un do per a la música

Per Marc | Publicat: 19 de març del 2010

Acabo de (re)descobrir gràcies a Soy Gik a Freddie25, un nano suec amb un do per a la música. És fàcil de comprovar-ho, només cal veure aquest primer vídeo, on ell solet acaba tocant la cançó de The Wind Waker, un dels vídeojocs de la saga Zelda. Impressionant:

YouTube Preview Image

Aquest do que té també es demostra en els següents medleys. el primer són 32 cançons molt famoses en 8 minuts, el segon són sintonies de sèries de televisió força famoses tocades a duo amb ell mateix. Segueix legitn per a veure’n els llistat de cançons.

YouTube Preview Image YouTube Preview Image

Segueix llegint »

Publicat dins de Música, Vídeos | Deixa un comentari

Python: Ous de Pasqua

Per Marc | Publicat: 18 de març del 2010

Efectivament, Python fa homenatge als Monty Python (que és d’on va sortir el nom) i té alguns ous de pasqua ben divertits o curiosos:

Per exemple, si estem a Python 3.0 podem cridar al mòdul antigravity:

 >>> import antigravity

I se’ns obrirà una finestra a una tira còmica de XKCD (que, per cert, recomano moltíssim). Si no estem a Python 3.0, podem fer això:

>>>import webbrowser
>>>webbrowser.open("http://xkcd.com/353/")

I farà el mateix efecte.

Segueix llegint »

Publicat dins de Programació | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’aeroport

Per Marc | Publicat: 15 de març del 2010

Basat en la fotografia de Schyz0+.

Hi ha molta gent al meu voltant. Massa. M’agobio molt veient tanta gent alhora, movent-se sense parar com formigues. A més, hi ha molt soroll: les rodes de les maletes, la gent que parla, la senyora que anuncia pels altaveus que els passatgers d’un vol amb una destinació llunyana ja poden embarcar… L’única manera de calmar-me és concentrar-me en alguna escena concreta.

A uns metres davant meu hi ha un bar. escenes força típiques: un home de negocis esmorzant sol, una parella de joves que semblen estar enamorats prenent un últim cafè abans d’emprendre el seu viatge cap a la lluna de mel… No em puc concentrar en ningú, els diaris de la gent estan massa lluny com per veure’n ni tan sols el nom, i la gent que camina entre ells i jo no ajuda. em distreuen massa.

Segueix llegint »

Publicat dins de Coses que passen, Escrits | Deixa un comentari

Python: crear una llista de llistes buides

Per Marc | Publicat: 14 de març del 2010

Segons la documentació oficial de Python, si fem:

>>> lists = [[]] * 3
>>> lists
[[], [], []]
>>> lists[0].append(3)
>>> lists
[[3], [3], [3]]

Ens donarà problemes, perquè a la primera fila el que fem és crear tres punters al mateix lloc. És a dir, que tenim una llista d’un sol element i tres punters que porten a aquest element. Per tant, si modifiquem qualsevol dels elements estem mdificant tots els elements alhora.

Per tant, la solució passa per fer el següent:

>>> lists = [[] for i in range(3)]
>>> lists[0].append(3)
>>> lists[1].append(5)
>>> lists[2].append(7)
>>> lists
[[3], [5], [7]]

I així ja tenim una llista de llistes buides preparades per a ser omplertes de qualsevol cosa.

Un codi equivalent a això seria fer el següent, tot i que sembla ser una mica menys òptim perquè fas dos passos:

>>> lists = []
>>> for i in range(3):
		lists.append([])
Publicat dins de Programació | Etiquetat com a | Deixa un comentari