De Marc | Publicat: 27 d'abril del 2010
Seguint amb les meves experiències a Ubuntu, avui volia parlar d’una cosa en concret que ja feia una mica de temps que em portava de corcó: a Ubuntu no es poden obrir els enllaços d’Spotify, mentre que a Windows tot funciona correcte quan el programa s’instal·la.
Però què és això dels enllaços d’Spotify? Doncs són els enllaços tipus spotify:track:72CmDpJ0xhBitFCMC7SpRN i http://open.spotify.com/track/72CmDpJ0xhBitFCMC7SpRN, que, com dic, a Windows s’obren automàticament amb Spotify, mentre que a Ubuntu no fan res (de fet, els enllaços del primer tipus es poden copiar a la caixa de cerca del programa i prémer “Enter” i funciona, però si es pot fer automàticament sempre és millor).
Llegir Més »
Publicat en Música, Ubuntu | Etiquetes Spotify, terminal
De Marc | Publicat: 20 d'abril del 2010
Axis of Awesome, en una versió en directe d’un vídeo molt famós on toquen moltes cançons pop conegudes però amb només quatre acords (Sol, Re, Mim, Do, si l’orella no em falla).
I aquí el vídeo original:
De Marc | Publicat: 6 d'abril del 2010
Per si amb el títol no ha quedat prou clar, m’explicaré millor: els portàtils Acer (no sé si tots, però com a mínim la majoria de models sí) tenen un botó al costat del touchpad que serveix per activar-lo i desactivar-lo quan ens convingui, evitant així que sense voler moguem el cursos de lloc, cosa que molesta bastant a l’hora d’escriure. El problema en concret rau en que en Ubuntu 8.04, 9.04 i 9.10 podem desactivar el touchpad però no el podem reactivar.
A Ubuntu Peronista tenen dues solucions a aquest mateix problema. La primera és la solució de forma temporal, és a dir, que l’haurem d’aplicar cada vegada que vulguem reactivar el botonet. Es tracta de matar el procés i tornar-lo a carregar:
sudo modprobe -r psmouse
sudo modprobe psmouse
Això sí, ens hem d’assegurar que el touchpad estigui encès (és a dir, que tingui el LED taronja apagat).
La solució definitiva, la que he provat jo i puc assegurar que funciona a la perfecció, passa per modificar el GRUB i afegir-hi l’opció d’arrancada i8042.nomux. Per aconseguir-ho, haurem de seguir aquests passos:
- Escriure a la terminal:
sudo gedit /etc/default/grub
Amb això obrirem l’arxiu de configuració del GRUB. És molt important no tocar res si no se sap què es fa, perquè ens podríem carregar l’arrancada de tots els sistemes operatius que tinguem a l’ordinador
- Busquem la línia
GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT="quiet splash" i la modifiquem perquè quedi així: GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT="quiet splash i8042.nomux"
- Desem l’arxiu
- Actualitzem el GRUB des de la terminal:
sudo update-grub
I ja ho tindríem. Només cal reiniciar l’ordinador per comprovar que funciona a la perfecció.
Publicat en Ubuntu | Etiquetes grub, terminal
De Marc | Publicat: 3 d'abril del 2010
Acabo de descobrir un bloc anomenat 365especies.com que publica cada dia una espècie diferent cada dia, amb una foto, el nom científic i algunes dades. Per exemple, han parlat del Dracaena cinnabari, un arbre de l’estranya illa de Socotra (Iemen); del Suricata suricatta, és a dir, el Timón de la pel·lícula de Disney El rey león; o del Panellus stipticus, un fong que brilla a la foscor amb una llum verdosa i que es fa servir com a espessant sanguini.
D’aquesta manera, participen a l’Any Internacional de la Diversitat Biològica 2010, organitzat per la UNESCO, les Nacions Unides i altres organismes per tal de reduir el ritme de pèrdua de biodiversitat en el nostre planeta.
De Marc | Publicat: 3 d'abril del 2010
Hace unos veinticinco siglos, en Grecia, existió una sociedad de astrónomos, filósofos, músicos y matemáticos que se autodenominaban Pitagóricos. Es de esperarse que el “líder” de esta doctrina sea el mismo Pitágoras de Samos (sí, el del teorema de Pitágoras), incluso cuenta la leyenda que este hombre se hacía por demás el importante, y le hablaba a sus súbditos desde atrás de una cortina, y para verlo a la cara se requerían años de servicio.
Estas personas estaban unidas por la creencia de que todo el universo estaba armónicamente formado por números, especialmente por números racionales. Concebían la abstracción del número racional como señal de pureza y divinidad: por eso creían también en la pureza del alma, y que las cosas terrenales como el propio cuerpo eran despreciables (y eran vegetarianos por miedo a comerse a un amigo reencarnado).
[...]
El hecho es que este grupo de excéntricos vivía feliz en su mundo armónico y numérico, hasta que uno de sus miembros, Hipaso de Metaponto, intentó encontrar la relación que había entre un lado de un cuadrado cualquiera y su diagonal.
Y descubrió (paradójicamente mediante el teorema de pitágoras) que ningún número natural, ni ninguna relación de otros números naturales podía explicar el resultado: la raíz cuadrada de 2, que es 1,4142135… seguido de infinitos números sin ninguna regla o patrón.
La resta de la història d’Hipàs de Metapont, a Proyecto Sandía.
Publicat en Ciència, Història |