Potser us sonarà OK Go per aquell videoclip en què ballaven sobre unes cintes de córrer, i suposo que per poca cosa més. I és que com a música no són res de l’altre món, però realment fan uns videoclips brutals. Primer, el de les cintes de córrer, molt original, i ara aquest: una sola presa amb steadycam, un mes i mig de feina, 60 persones (incloent enginyers, físics i tècnics), 60 intents i dos dies de grabació.
Avui estava revisant els comentaris SPAM del bloc i anava a esborrar-los automàticament, però m’he trobat amb això:
El més curiós de tot és que WordPress (és a dir, Akismet) havia classificat el comentari com a SPAM automàticament, i el comentari està a l’entrada del vídeo de Guerra de samarretes, que es pot trobar a tot arreu… Què faig, el guardo o l’esborro?
Com a bon informàtic (en potència, com diria Aristòtil), un dia o altre havia d’acabar provant Ubuntu. En aquest cas, l’oació ha vingut per part de l’institut on anava l’any passat, que es vol acollir al famós pla per portar ordinadors portàtils a tots els alumnes, i el coordinador d’informàtica necessita ajuda. Així doncs, vam decidir de provar l’experiència amb Ubuntu perquè sabíem que en altres centres havia anat bé, i aquí em teniu, passant-les canutes.
Per començar, el que vulgui una experiència inoblidable en jocs que es vagi treient la idea del cap. Sí que és veritat que hi ha alguns jocs per Ubuntu (o per Linux en general), però no es pot ni comparar amb el nombre de jocs per Windows. Així doncs, Ubuntu podria quedar més aviat per una bona experiència ofimàtica i de gestió de sistema. Sincerament, trobo molt emocionant això de la terminal, perquè és allò típic que com la caguis, la cagues profundament. Ja que ho fem, fem-ho bé, no? Doncs bé, la veritat és que sí, és una mica arriscat si no saps què fas. I com que no sé què faig, doncs certament és arriscat.
Des de ben petit que la història antiga m’atrau, tot i que no sé d’on vaig treure aquesta dèria. M’agrada tot el que es considera història antiga, i Egipte no n’és una excepció. Sempre m’ha cridat l’atenció aquesta cultura que vivia per i per a un riu, el Nil. De fet, la gran majoria d’assentaments i restes egípcies estan situats al voltant d’aquest gran riu, cosa que per altra banda és ben lògic: si et trobes amb un dels rius més grans del món que corre pel desert del Sàhara, on no hi ha gairebé res, doncs aprofita-ho, que un riu és sinònim de vida.
De fet, un dels episodis de la història relacionat amb Egipte que més m’agraden és la descoberta per casualitat de la tomba de Tutankamon per part de l’arqueòleg Howard Carter l’any 1922. Episodi que, per cert, és força conegut per tothom. Pels que no, un petit resum: Howard Carter (és a dir, algú de l’equip liderat per Howard Carter) va descobrir la tomba d’aquest faraó el 1922, però no hi va poder entrar fins tres anys més tard, per por a trencar alguna cosa de valor. I és que tantes coses de valor hi havia en aquella tomba que es va estar 10 anys per fer-ne l’inventari. Avui en dia es poden trobar objectes d’aquella tomba en alguns dels museus més importants del món, però sobretot al d’El Caire. Excepcionalment, però, també es poden trobar en certes exposicions temporals, com ara la que va muntar National Geographic a Londres fa uns 2 anys (hi vaig ser i va ser preciós…).
Màscara funerària de Tutankamon
Malediccions de la mòmia a part, la veritat és que Tutankamon, el nostre veneradíssim faraó famós per ser l’únic de qui s’ha trobat la tomba intacta, era un mindundi. Segons els últims descobriments, era fill de la seva pròpia germana i el seu pare, patia una malaltia òssia i malària i necessitava crosses per a caminar (de fet, se’n van trobar unes 150 a la tomba). Tot això a part d’una esgarrifosa llista de malalties genètiques que hi ha a la Viquipèdia. A més, va morir molt jove, cap als 19 anys.
Doncs això, que sembla mentida la de tresors que s’han trobat en una tomba d’un faraó com Tutankamón (que, per cert, podeu veure al Google Earth), que va viure sense pena ni glòria (de fet, amb molta més pena que no pas glòria, pobre). La pregunta és: què coi hi devia haver a la tomba de Ramsès II, que va regnar 66 anys i, segons la Viquipèdia, se’l considera un dels faraons més poderosos? Per cert, que Ramsès II encara es conserva prou bé…
Mòmia de Ramsès II
Imatges extretes dels articles corresponents a la Viquipèdia catalana.
El jovent d’avui en dia
Sòcrates
470 a.C. – 399 a.C.
Vist a Desarmats, el bloc blok personal del Pau de SomGNU.