El programa, escrit amb el meu estimadíssim python, fa servir el notificador notify-osd per avisar-nos de quan Spotify canvia de cançó. És molt fàcil d’executar: de fet, només cal descarregar un arxiu, instal·lar unes llibreries i executar el programa:

python spotify-notify.py

Llavors buscarà a Last.fm el nom de l’artista i el títol de la cançó i n’obtindrà la portada del disc del primer resultat. Pot ser que no trobi cap portada, i llavors dóna un error, però l’avís es mostra igualment. Teniu captures de pantalla a la pàgina del projecte.

L’únic problema és que fa mig any que no s’actualitza i em dóna certs problemes, com dic, si no troba la portada de l’àlbum, però sempre es pot modificar el programa. Unes quantes idees:

• Si no troba la portada a Last.fm, fer servir l’API d’Spotify per aconseguir la URL d’Spotify de la cançó i agafar la portada de la pàgina de la cançó (per exemple, d’aquí)
• Aconseguir que el programa funcioni des que s’engegui l’ordinador o, almenys, des que s’engegui l’Spotify
• Fer una llista de les cançons més escoltades, o les recentment escoltades…
• La teva idea aquí

Com sempre, això del brainstorming pot arribar a ser molt llarg… Algú s’hi anima a provar-ho? Segur que no és gaire difícil

Que sigui tant fàcil que tothom el conegui sense necessitat d’estudiar-lo. Que les coses bones es puguin dir de moltes maneres i les dolentes només d’una. Que els verbs siguin més fàcils de conjugar en plural que en singular. Que enlloc de punts, les pauses es marquin amb somriures:) Que les mentides siguin faltes d’ortografia. Que les frases més sinceres s’hagin d’escriure en negreta. Que, com el dels sords, funcioni més amb gestos que amb paraules. I, sobretot, que l’imprescindible es pugui dir només amb la mirada.

Vist a siknus.cat

Per exemple, si estem a Python 3.0 podem cridar al mòdul antigravity:

 >>> import antigravity 

I se’ns obrirà una finestra a una tira còmica de XKCD (que, per cert, recomano moltíssim). Si no estem a Python 3.0, podem fer això:

>>>import webbrowser
>>>webbrowser.open("http://xkcd.com/353/")

I farà el mateix efecte.

Un altre seria fer:

>>> import this
The Zen of Python, by Tim Peters

Beautiful is better than ugly.
Explicit is better than implicit.
Simple is better than complex.
Complex is better than complicated.
Flat is better than nested.
Sparse is better than dense.
Readability counts.
Special cases aren't special enough to break the rules.
Although practicality beats purity.
Errors should never pass silently.
Unless explicitly silenced.
In the face of ambiguity, refuse the temptation to guess.
There should be one-- and preferably only one --obvious way to do it.
Although that way may not be obvious at first unless you're Dutch.
Now is better than never.
Although never is often better than *right* now.
If the implementation is hard to explain, it's a bad idea.
If the implementation is easy to explain, it may be a good idea.
Namespaces are one honking great idea -- let's do more of those!

Això ens dóna el codi Zen de Python A més, si ara fem print this.sens donarà el mateix codi Zen però amb les lletres de les paraules substituides per altres.

Un altre seria:

>>> import __hello__
Hello world...

I l’últim de tots és:

>>> from __future__ import braces
SyntaxError: not a chance (<pyshell#4>, line 1)

>>> lists = [[]] * 3
>>> lists
[[], [], []]
>>> lists[0].append(3)
>>> lists
[[3], [3], [3]]

Ens donarà problemes, perquè a la primera fila el que fem és crear tres punters al mateix lloc. És a dir, que tenim una llista d’un sol element i tres punters que porten a aquest element. Per tant, si modifiquem qualsevol dels elements estem mdificant tots els elements alhora.

Per tant, la solució passa per fer el següent:

>>> lists = [[] for i in range(3)]
>>> lists[0].append(3)
>>> lists[1].append(5)
>>> lists[2].append(7)
>>> lists
[[3], [5], [7]]

I així ja tenim una llista de llistes buides preparades per a ser omplertes de qualsevol cosa.

Un codi equivalent a això seria fer el següent, tot i que sembla ser una mica menys òptim perquè fas dos passos:

>>> lists = []
>>> for i in range(3):
		lists.append([])

Cuando escribía el código de alguna aplicación, por sencilla que fuera, jamás cometía el error de suponer que, entre las miles de líneas que iba dejando atrás, no quedaba agazapado algún error fatal que impediría el funcionamiento del programa en el primer intento. Tras el esfuerzo de concebir el proyecto y de desarrollarlo durante semanas o meses, todavía quedaba la tarea más dura y apasionante: la búsqueda desesperada de esos imperceptibles fallos de estructura que daban al traste con el inmenso edificio costosamente levantado. Sin embargo, jamás me enfrentaba al código con las manos vacías pues, mientras escribía rutinas y algoritmos, un sexto sentido me iba indicando dónde quedaban esas zonas oscuras que, probablemente, más tarde serían la fuente de todos los problemas. Y nunca dudaba de la verdad de estas intuiciones. Cuando, al finalizar, aplicaba el compilador para comprobar el funcionamiento, siempre termiba confirmando la relación entre los fallos finales y aquellas zonas oscuras. Buscarlas y encontrarlas rsultaba mucho más interesante que corregirlas, porque corregir era algo simple y mecánico, mientras que descubrir el problema, correr tras él llevado por una corazonada o una sospecha, tenía su parte de gesta, de Ulises intentando llegar a Ítaca.

Como si mi hermano Daniel fuera una aplicación de millones de líneas, mi valioso sexto sentido me estaba advirtiendo de la presencia de zonas oscuras relacionados con los fallos de su cerebro.

Matile Asensi
El origen perdido

L’informàtic català Arnau Queralt es troba, de sobte, apartat de la seva còmoda vida entre ordinadors i clavagueres de Barcelona per culpa d’una misteriosa malaltia que afecta al seu germà Daniel, antropòleg, i que el deia en estat vegetatiu. Així, Arnau combinarà aparells tecnològics moderns amb telers i teixits inques, excavacions arqueològiques i llenguatges perfectes per tal de salvar el seu germà.

Un llibre interessant que em va enganxar al principi, amb històries, teories i dades força curises del (per a mi) desconegut món inca (o quítxua, més correctament parlant…).

Puntuació: 8