Que sigui tant fàcil que tothom el conegui sense necessitat d’estudiar-lo. Que les coses bones es puguin dir de moltes maneres i les dolentes només d’una. Que els verbs siguin més fàcils de conjugar en plural que en singular. Que enlloc de punts, les pauses es marquin amb somriures:) Que les mentides siguin faltes d’ortografia. Que les frases més sinceres s’hagin d’escriure en negreta. Que, com el dels sords, funcioni més amb gestos que amb paraules. I, sobretot, que l’imprescindible es pugui dir només amb la mirada.

Vist a siknus.cat

El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústia (farmacèutica, cosmètica, d’aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a o està en ebullició.

Precisament, bany maria és la paraula d’avui del Rodamots, i en diuen això:

«Aquest sistema rep el seu nom d’una alquimista coneguda per Maria la Jueva, de qui no es tenen gaires dades, però que, molt probablement, va viure durant el segle III. Els seus escrits no s’han conservat, però va ser citada contínuament per diversos autors. El llibre titulat ‘Maria Practica’ va ser llegit i utilitzat fins passada l’edat mitjana» –Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen

I jo que em pensava que venia del nom d’alguna cuinera casolana!

Actualització: hi més informació sobre el possible origen del nom en aquest treball.

Shíshì shīshì Shī Shì, shì shī, shì shí shí shī.
Shì shíshí shì shì shì shī.
Shí shí, shì shí shī shì shì.
Shì shí, shì Shī Shì shì shì.
Shì shì shì shí shī, shì shǐ shì, shǐ shì shí shī shìshì.
Shì shí shì shí shī shī, shì shíshì.
Shíshì shī, Shì shǐ shì shì shíshì.
Shíshì shì, Shì shǐ shì shí shì shí shī.
Shí shí, shǐ shí shì shí shī, shí shí shí shī shī.
Shì shì shì shì.

Aquesta tirallonga de “shi“, a part de semblar el riure del Rajoy, es traduiria més o menys com a:

En un refugi de pedra es trobava el poeta Shi Shi, a qui li agradava molt menjar lleons, i va decidir menjar-se’n deu.
Solia anar al mercat a buscar lleons.
Un dia a les deu en punt, deu lleons van arribar al mercat.
I alhora, Shi Shi també va arribar al mercat.
Veient a aquests deu lleons, els va matar amb fletxes.
Va portar els cadàvers al seu refugi de pedra.
El refugi de pedra estava humit. I va ordenar als seus servents que la netegessin.
Un cop el refigu va estar net, es va intentar menjar aquells deu lleons.
Quan se’ls havia menjat, es va adonar que aquells deu lleons eren en realitat deu cossos de lleons de pedra.
Intenta explicar-ho.

Si voleu, podeu practicar l’idioma amb el vídeo següent, i m’expliqueu els vostres progressos i tal:

Fes clic per a veure el vídeo.

Via Crazy Japan!

Estudi gramatical sobre l’ expressió “collons”.

Veieu que ric és el vocabulari català.
COLLONS.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).

ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:

el “PRESENT” indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el “REFLEXIU” significa vagància (s’està tocant els collons! ),
i l’”IMPERATIU” significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

“A” expressa por ( acollonit),
“DES” significa riure ( descollonar-se),
“UT” indica perfecció i satisfacció (collonut) i
“ASSOS” indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió :

“DE” significa quantitat ( feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
“PER” significa voluntarietat (ho faré per collons!);
“FINS” expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
“AMB” indica valor ( és un home amb collons!);
“SENSE” indica covardia ( és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat
:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat (en tinc els collons
plens!).

-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos ),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com
un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa
(li pengen, se’ls trepitja! ).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-
li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu:  tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina
collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que
finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-
me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.

Algú s’anima a fer el mateix amb alguna altra expressió?