<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Núvols Gratis! &#187; Idiomes</title>
	<atom:link href="http://nuvolsgratis.cat/category/idiomes/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://nuvolsgratis.cat</link>
	<description>Cumulunimbus, cirrus i altres parides estratosfèriques</description>
	<lastBuildDate>Tue, 07 Sep 2010 08:37:54 +0000</lastBuildDate>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	
		<item>
		<title>Inventem un nou llenguatge?</title>
		<link>http://nuvolsgratis.cat/inventem-un-nou-llenguatge/</link>
		<comments>http://nuvolsgratis.cat/inventem-un-nou-llenguatge/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 14 May 2010 15:04:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Marc</dc:creator>
				<category><![CDATA[Escrits]]></category>
		<category><![CDATA[Idiomes]]></category>
		<category><![CDATA[Programació]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://nuvolsgratis.cat/?p=294</guid>
		<description><![CDATA[Que sigui tant fàcil que tothom el conegui sense necessitat d&#8217;estudiar-lo. Que les coses bones es puguin dir de moltes maneres i les dolentes només d&#8217;una. Que els verbs siguin més fàcils de conjugar en plural que en singular. Que enlloc de punts, les pauses es marquin amb somriures:) Que les mentides siguin faltes d&#8217;ortografia. [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<blockquote><p>Que sigui tant fàcil que tothom el conegui sense necessitat d&#8217;estudiar-lo. Que les coses bones es puguin dir de moltes maneres i les dolentes només d&#8217;una. Que els verbs siguin més fàcils de conjugar en plural que en singular. Que enlloc de punts, les pauses es marquin amb somriures:) Que les mentides siguin faltes d&#8217;ortografia. Que les frases més sinceres s&#8217;hagin d&#8217;escriure en negreta. Que, com el dels sords, funcioni més amb gestos que amb paraules. I, sobretot, que l&#8217;imprescindible es pugui dir <strong>només amb la mirada</strong>. </p></blockquote>
<p>Vist a <a href="http://siknus.cat/inventem-un-nou-llenguatge">siknus.cat</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://nuvolsgratis.cat/inventem-un-nou-llenguatge/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>L&#8217;origen del &#8220;bany maria&#8221;</title>
		<link>http://nuvolsgratis.cat/lorigen-del-bany-maria/</link>
		<comments>http://nuvolsgratis.cat/lorigen-del-bany-maria/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 12 Mar 2010 08:58:55 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Marc</dc:creator>
				<category><![CDATA[Coses que passen]]></category>
		<category><![CDATA[Idiomes]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://nuvolsgratis.cat/?p=231</guid>
		<description><![CDATA[Tal i com diu la Viquipèdia: El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústia (farmacèutica, cosmètica, d&#8217;aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Tal i com diu la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bany_maria">Viquipèdia</a>:</p>
<blockquote><p>El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústia (farmacèutica, cosmètica, d&#8217;aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida  o sòlida  o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a o està en ebullició.</p></blockquote>
<p>Precisament, bany maria és <a href="http://www.rodamots.com/mot_cerca_resultat.asp?nm=2445">la paraula d&#8217;avui</a> del <a href="http://www.rodamots.com/inici.asp">Rodamots</a>, i en diuen això:</p>
<blockquote><p>«Aquest sistema rep el seu nom d&#8217;una alquimista coneguda per Maria la Jueva, de qui no es tenen gaires dades, però que, molt probablement, va viure durant el segle III. Els seus escrits no s&#8217;han conservat, però va ser citada contínuament per diversos autors. El llibre titulat &#8216;Maria Practica&#8217; va ser llegit i utilitzat fins passada l&#8217;edat mitjana» &#8211;Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen</p></blockquote>
<p>I jo que em pensava que venia del nom d&#8217;alguna cuinera casolana!</p>
<p><strong>Actualització:</strong> hi més informació sobre el possible origen del nom <a href="http://www.uch.ceu.es/principal/eponimos_cientificos/bano_maria.asp">en aquest treball</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://nuvolsgratis.cat/lorigen-del-bany-maria/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Shī Shì shí shī shǐ</title>
		<link>http://nuvolsgratis.cat/shi-shi-shi-shi-sh%c7%90/</link>
		<comments>http://nuvolsgratis.cat/shi-shi-shi-shi-sh%c7%90/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 10 Mar 2010 22:36:15 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Marc</dc:creator>
				<category><![CDATA[Idiomes]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://nuvolsgratis.cat/?p=225</guid>
		<description><![CDATA[Es veu que els xinesos (originals com ells solets) tenen un poema molt famós anomenat Shī Shì shí shī shǐ, o el que és el mateix i de manera comprensible per a nosaltres, El Poeta menja-lleons al refugi de pedra. Escrit per un tal Zhao Yuanren (segurament en hores d&#8217;avorriment) en mandarí, conté 92 caràcters [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Es veu que els xinesos (originals com ells solets) tenen un poema molt famós anomenat <em><strong>Shī Shì shí shī shǐ</strong></em>, o el que és el mateix i de manera comprensible per a nosaltres, <em><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Lion-Eating_Poet_in_the_Stone_Den">El Poeta menja-lleons al refugi de pedra</a></em>. Escrit per un tal Zhao Yuanren (segurament en hores d&#8217;avorriment) en mandarí, <strong>conté 92 caràcters que es pronuncien tots amb variants de &#8220;<em>shi</em>&#8220;</strong> (és a dir, variant-ne la pronunciació). La traducció fonètica seria una cosa semblant a:</p>
<blockquote><p>    Shíshì shīshì Shī Shì, shì shī, shì shí shí shī.<br />
    Shì shíshí shì shì shì shī.<br />
    Shí shí, shì shí shī shì shì.<br />
    Shì shí, shì Shī Shì shì shì.<br />
    Shì shì shì shí shī, shì shǐ shì, shǐ shì shí shī shìshì.<br />
    Shì shí shì shí shī shī, shì shíshì.<br />
    Shíshì shī, Shì shǐ shì shì shíshì.<br />
    Shíshì shì, Shì shǐ shì shí shì shí shī.<br />
    Shí shí, shǐ shí shì shí shī, shí shí shí shī shī.<br />
    Shì shì shì shì.</p></blockquote>
<p><img src="http://nuvolsgratis.cat/wp-content/uploads/2010/03/shishi.01.jpg" alt="shishi.01 Shī Shì shí shī shǐ" title="shishi.0[1]" width="320" height="283" class="aligncenter size-full wp-image-227" /></p>
<p>Aquesta tirallonga de &#8220;<em>shi</em>&#8220;, a part de semblar el riure del Rajoy, es traduiria més o menys com a:</p>
<blockquote><p>En un refugi de pedra es trobava el poeta Shi Shi, a qui li agradava molt menjar lleons, i va decidir menjar-se&#8217;n deu.<br />
Solia anar al mercat a buscar lleons.<br />
Un dia a les deu en punt, deu lleons van arribar al mercat.<br />
I alhora, Shi Shi també va arribar al mercat.<br />
Veient a aquests deu lleons, els va matar amb fletxes.<br />
Va portar els cadàvers al seu refugi de pedra.<br />
El refugi de pedra estava humit. I va ordenar als seus servents que la netegessin.<br />
Un cop el refigu va estar net, es va intentar menjar aquells deu lleons.<br />
Quan se&#8217;ls havia menjat, es va adonar que aquells deu lleons eren en realitat deu cossos de lleons de pedra.<br />
Intenta explicar-ho.</p></blockquote>
<p>Si voleu, podeu practicar l&#8217;idioma amb el vídeo següent, i m&#8217;expliqueu els vostres progressos i tal:</p>
<p><a href="http://nuvolsgratis.cat/shi-shi-shi-shi-sh%c7%90/"><em>Fes clic per a veure el vídeo.</em></a></p>
<p>Via <a href="http://crazyjapan.blogspot.com/2006/04/sh-sh-sh-sh-sh.html">Crazy Japan!</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://nuvolsgratis.cat/shi-shi-shi-shi-sh%c7%90/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Estudi gramatical sobre l&#8217;expressió “collons”.</title>
		<link>http://nuvolsgratis.cat/estudi-gramatical-sobre-lexpressio-%e2%80%9ccollons%e2%80%9d/</link>
		<comments>http://nuvolsgratis.cat/estudi-gramatical-sobre-lexpressio-%e2%80%9ccollons%e2%80%9d/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 07 Mar 2010 17:09:26 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Marc</dc:creator>
				<category><![CDATA[General]]></category>
		<category><![CDATA[Idiomes]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://nuvolsgratis.cat/?p=209</guid>
		<description><![CDATA[M&#8217;acaba d&#8217;arribar això a través d&#8217;un correu electrònic: Estudi gramatical sobre l’ expressió “collons”. Veieu que ric és el vocabulari català. COLLONS. -Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons) TRES significa menyspreu (m&#8217;importa tres collons). -El verb canvia el significat: TENIR [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>M&#8217;acaba d&#8217;arribar això a través d&#8217;un correu electrònic:</p>
<blockquote><p><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 10pt;">Estudi gramatical sobre l’ expressió “collons”.<br />
</span></span><span style="font-size: 10pt;"><br />
Veieu que ric és el vocabulari català.<br />
<strong><span style="text-decoration: underline;"><span style="color: red;">COLLONS.<br />
</span></span></strong><br />
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.</span></p>
<p>UN significa <span style="text-decoration: underline;">car </span>(<span style="color: red;">val un colló</span>);<br />
DOS significa <span style="text-decoration: underline;">valentia</span> (<span style="color: red;">té dos collons</span>)<br />
TRES significa <span style="text-decoration: underline;">menyspreu</span> (<span style="color: red;">m&#8217;importa tres collons</span>).</p>
<p>-El verb canvia el significat:</p>
<p>TENIR indica <span style="text-decoration: underline;">valentia</span> (<span style="color: red;">aquell té collons</span>);<br />
però amb admiració pot significar <span style="text-decoration: underline;">sorpresa </span>(<span style="color: red;">té collons!</span>); i amb<br />
afirmació significa <span style="text-decoration: underline;">enveja</span> (<span style="color: red;"> quins collons que té!</span>)<br />
POSAR indica <span style="text-decoration: underline;">un repte</span>, sobretot segons on es posen (<span style="color: red;">va posar els</span><br />
<span style="color: red;">collons damunt de la taula!</span>).</p>
<p>ESTAR també significa <span style="text-decoration: underline;">menyspreu</span> (<span style="color: red;">estàs molt de collons!</span>)</p>
<p>-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:</p>
<p>el &#8220;PRESENT&#8221; indica <span style="text-decoration: underline;">molèstia o fàstic </span>(<span style="color: red;">No em toquis els collons</span>!),<br />
el &#8220;REFLEXIU&#8221; significa <span style="text-decoration: underline;">vagància</span> (<span style="color: red;">s’està tocant els collons!</span> ),<br />
i l’&#8221;IMPERATIU&#8221; significa <span style="text-decoration: underline;">sorpresa</span> (<span style="color: red;">toca’t els collons!</span>).</p>
<p>-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:</p>
<p>&#8220;A&#8221; expressa <span style="text-decoration: underline;">por</span> (<span style="color: red;"> acollonit</span>),<br />
&#8220;DES&#8221; significa <span style="text-decoration: underline;">riure</span> (<span style="color: red;"> descollonar-se</span>),<br />
&#8220;UT&#8221; indica <span style="text-decoration: underline;">perfecció i satisfacció</span> (<span style="color: red;">collonut</span>) i<br />
&#8220;ASSOS&#8221; indica i<span style="text-decoration: underline;">ndolència o abúlia</span> (<span style="color: red;">collonassos</span>).</p>
<p>-Les preposicions matisen l’expressió :</p>
<p>&#8220;DE&#8221; significa <span style="text-decoration: underline;">quantitat</span> (<span style="color: red;"> feia un fred de collons</span>) o també <span style="text-decoration: underline;">èxit</span> (<span style="color: red;">va</span><br />
<span style="color: red;">anar de collons</span>),<br />
&#8220;PER&#8221; significa <span style="text-decoration: underline;">voluntarietat</span> (<span style="color: red;">ho faré per collons!</span>);<br />
&#8220;FINS&#8221; expressa el <span style="text-decoration: underline;">límit d’aguant</span> (<span style="color: red;">n’estic fins els collons!</span>);<br />
&#8220;AMB&#8221; indica <span style="text-decoration: underline;">valor</span> (<span style="color: red;"> és un home amb collons!</span>);<br />
&#8220;SENSE&#8221; indica <span style="text-decoration: underline;">covardia</span> (<span style="color: red;"> és un home sense collons</span>).</p>
<p>-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat<br />
:<br />
el color VIOLETA significa <span style="text-decoration: underline;">fred</span> (<span style="color: red;">em van quedar els collons morats!</span>);<br />
la FORMA significa <span style="text-decoration: underline;">cansament</span> (<span style="color: red;">tinc els collons quadrats</span>);<br />
el DESGAST indica <span style="text-decoration: underline;">experiència</span> (<span style="color: red;">en tinc els collons pelats!</span>);<br />
la MESURA expressa rancúnia o estar <span style="text-decoration: underline;">enfadat</span> (<span style="color: red;">en tinc els collons</span><br />
<span style="color: red;">plens!</span>).</p>
<p>-La mida i la posició són importants:<br />
la MIDA (<span style="color: red;">els té ben grossos</span> ),<br />
la POSICIÓ (<span style="color: red;">els té ben posats</span>).<br />
Però hi ha una mida màxima que <span style="text-decoration: underline;">no es pot superar</span> (<span style="color: red;">té uns collons com</span><br />
<span style="color: red;">un toro!</span>).<br />
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica <span style="text-decoration: underline;">vagància</span> o feixuguesa<br />
(<span style="color: red;">li pengen, se’ls trepitja!</span> ).<br />
I també existeix una MIDA <span style="text-decoration: underline;">mínima</span>: (<span style="color: red;">de colló de mico</span>).</p>
<p>- La INTERJECCIÓ significa <span style="text-decoration: underline;">sorpresa </span>(<span style="color: red;">collons!</span>) o desengany<br />
i quan algú <span style="text-decoration: underline;">t’emprenya massa</span>, no hi ha frase tan afortunada com dir-<br />
li: <span style="color: red;">ets un torracollons!.<br />
</span><br />
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi<br />
resideix la <span style="text-decoration: underline;">VOLUNTAT</span> (<span style="color: red;">ho farem de collons!</span>)<br />
i d’aquí en surten les <span style="text-decoration: underline;">ordres</span> (<span style="color: red;">em surt dels collons!</span>).</p>
<p>-L’estat anímic queda molt ben reflectit:<br />
Així, el <span style="text-decoration: underline;">DEPRESSIU </span>diu:  <span style="color: red;">tinc els collons per terra,</span><br />
i <span style="text-decoration: underline;">l’EUFÒRIC </span>diu: <span style="color: red;">em va sortir de collons!.<br />
</span><br />
-Són signe de desaprovació, quan un diu <span style="text-decoration: underline;">una tonteria:</span> <span style="color: red;">Quina</span><br />
<span style="color: red;">collonada!</span>,<br />
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que<br />
finalitzar un <span style="text-decoration: underline;">bon sopar</span>, tot i dient: <span style="color: red;">RECOLLONS, quin sopar!.<br />
</span><br />
-Finalment, ja que heu tingut la <span style="text-decoration: underline;">paciència d’escoltar-me</span> o de llegir-<br />
me, permeteu-me acabar dient-vos: <span style="color: red;">SOU COLLONUTS!</span>.</p></blockquote>
<p>Algú s&#8217;anima a fer el mateix amb alguna altra expressió? <img src='http://nuvolsgratis.cat/wp-includes/images/smilies/icon_smile.gif' alt=':)' class='wp-smiley' title="Estudi gramatical sobre lexpressió “collons”." /> </p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://nuvolsgratis.cat/estudi-gramatical-sobre-lexpressio-%e2%80%9ccollons%e2%80%9d/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
