Hace unos veinticinco siglos, en Grecia, existió una sociedad de astrónomos, filósofos, músicos y matemáticos que se autodenominaban Pitagóricos. Es de esperarse que el “líder” de esta doctrina sea el mismo Pitágoras de Samos (sí, el del teorema de Pitágoras), incluso cuenta la leyenda que este hombre se hacía por demás el importante, y le hablaba a sus súbditos desde atrás de una cortina, y para verlo a la cara se requerían años de servicio.

Estas personas estaban unidas por la creencia de que todo el universo estaba armónicamente formado por números, especialmente por números racionales. Concebían la abstracción del número racional como señal de pureza y divinidad: por eso creían también en la pureza del alma, y que las cosas terrenales como el propio cuerpo eran despreciables (y eran vegetarianos por miedo a comerse a un amigo reencarnado).

[...]

El hecho es que este grupo de excéntricos vivía feliz en su mundo armónico y numérico, hasta que uno de sus miembros, Hipaso de Metaponto, intentó encontrar la relación que había entre un lado de un cuadrado cualquiera y su diagonal.

Y descubrió (paradójicamente mediante el teorema de pitágoras) que ningún número natural, ni ninguna relación de otros números naturales podía explicar el resultado: la raíz cuadrada de 2, que es 1,4142135… seguido de infinitos números sin ninguna regla o patrón.

La resta de la història d’Hipàs de Metapont, a Proyecto Sandía.

De fet, un dels episodis de la història relacionat amb Egipte que més m’agraden és la descoberta per casualitat de la tomba de Tutankamon per part de l’arqueòleg Howard Carter l’any 1922. Episodi que, per cert, és força conegut per tothom. Pels que no, un petit resum: Howard Carter (és a dir, algú de l’equip liderat per Howard Carter) va descobrir la tomba d’aquest faraó el 1922, però no hi va poder entrar fins tres anys més tard, per por a trencar alguna cosa de valor. I és que tantes coses de valor hi havia en aquella tomba que es va estar 10 anys per fer-ne l’inventari. Avui en dia es poden trobar objectes d’aquella tomba en alguns dels museus més importants del món, però sobretot al d’El Caire. Excepcionalment, però, també es poden trobar en certes exposicions temporals, com ara la que va muntar National Geographic a Londres fa uns 2 anys (hi vaig ser i va ser preciós…).

Màscara funerària de Tutankamon

Malediccions de la mòmia a part, la veritat és que Tutankamon, el nostre veneradíssim faraó famós per ser l’únic de qui s’ha trobat la tomba intacta, era un mindundi. Segons els últims descobriments, era fill de la seva pròpia germana i el seu pare, patia una malaltia òssia i malària i necessitava crosses per a caminar (de fet, se’n van trobar unes 150 a la tomba). Tot això a part d’una esgarrifosa llista de malalties genètiques que hi ha a la Viquipèdia. A més, va morir molt jove, cap als 19 anys.

Doncs això, que sembla mentida la de tresors que s’han trobat en una tomba d’un faraó com Tutankamón (que, per cert, podeu veure al Google Earth), que va viure sense pena ni glòria (de fet, amb molta més pena que no pas glòria, pobre). La pregunta és: què coi hi devia haver a la tomba de Ramsès II, que va regnar 66 anys i, segons la Viquipèdia, se’l considera un dels faraons més poderosos? Per cert, que Ramsès II encara es conserva prou bé…

Mòmia de Ramsès II

Imatges extretes dels articles corresponents a la Viquipèdia catalana.