Estudi gramatical sobre l’ expressió “collons”.

Veieu que ric és el vocabulari català.
COLLONS.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).

ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:

el “PRESENT” indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el “REFLEXIU” significa vagància (s’està tocant els collons! ),
i l’”IMPERATIU” significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

“A” expressa por ( acollonit),
“DES” significa riure ( descollonar-se),
“UT” indica perfecció i satisfacció (collonut) i
“ASSOS” indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió :

“DE” significa quantitat ( feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
“PER” significa voluntarietat (ho faré per collons!);
“FINS” expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
“AMB” indica valor ( és un home amb collons!);
“SENSE” indica covardia ( és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat
:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat (en tinc els collons
plens!).

-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos ),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com
un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa
(li pengen, se’ls trepitja! ).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-
li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu:  tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina
collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que
finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-
me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.

Algú s’anima a fer el mateix amb alguna altra expressió?

- Así debería ser el amor… Flotando en un cielo azul oscuro.
- Con una cabra tocando el violín.
- Pues sí, la felicidad no es completa sin una cabra tocando el violín.

Notting Hill