Hi ha molta gent al meu voltant. Massa. M’agobio molt veient tanta gent alhora, movent-se sense parar com formigues. A més, hi ha molt soroll: les rodes de les maletes, la gent que parla, la senyora que anuncia pels altaveus que els passatgers d’un vol amb una destinació llunyana ja poden embarcar… L’única manera de calmar-me és concentrar-me en alguna escena concreta.

A uns metres davant meu hi ha un bar. escenes força típiques: un home de negocis esmorzant sol, una parella de joves que semblen estar enamorats prenent un últim cafè abans d’emprendre el seu viatge cap a la lluna de mel… No em puc concentrar en ningú, els diaris de la gent estan massa lluny com per veure’n ni tan sols el nom, i la gent que camina entre ells i jo no ajuda. em distreuen massa.

Canvio d’objectiu abans de posar-me més nerviós. em fixo en les pantalles de televisió on s’anuncien les pròximes sortides de vols. Des d’on estic situat no les puc llegir, però intento imaginar-me les possibles destinacions. Frankfurt, Toronto, Roma, Londres, Varsòvia, Tòquio… Si pogués triar, ara mateix sortiria de la cua i aniria a buscar el primer vol que trobés cap a Marràqueix. No sé perquè, però últimament m’atrau molt, aquesta ciutat. Massa desconeguda per a nosaltres. Molta gent, sí, però amb un ritme de vida tan diferent que no m’agobio.

Sospiro. No vull ser aquí. No m’agraden aquests llocs. Massa tràfec, massa nervis, massa corredisses per arribar a temps. Quina merda. M’estic tornant a posar nerviós. Concentra’t, em dic. Busca una escena tranquil·la i concentra-t’hi.

Torno a mirar a les pantalles. Un home s’ha col·locat just a sota seu per tal de llegir-les bé. Busca per les diferents pantalles fins que troba la que anuncia el vol que ha d’agafar. On deu anar? No sembla preparat per fer un viatge gaire llarg. A més, sembla que va sol. Es mira el rellotge de polsera. Es relaxa. Deu anar més d’hora del que comptava. Desvia la mirada de les pantalles per tal de buscar un lloc buit en algun banc. En deu haver trobat un, perquè arrossega la seva petita maleta pel parquet fins que desapareix del meu camp de visió..

On deu anar? Realment, sembla que marxi per una nit o dues, si hem de fixar-nos en la mida de la maleta. Dues mudes, un pijama i quatre coses més. No sembla un hme de negocis, tot i que últimament hi ha homes de negocis vestits amb roba de carrer. Així és la nostra societat. Tampoc crec que viatgi gaire lluny, els vols intercontinentals són molt cars i no crec que vulgui gastar tants diners per a dues nits…

I si no és un home de negocis, per què viatja? Va a visitar algú? Va o torna? D’on és? Com es diu? Sembla mentida quantes preguntes et pots fer d’una persona, i quantes històries et pots inventar per respondre-les… Podria ser, efectivament, un home de negocis que viatja a alguna capital per tancar el contracte de la seva vida. Podria ser un escriptor que busca tranquil·litat i inspiració. Podria ser un aficionat que va a veure un concert del seu grup preferit. Fins i tot podria ser una persona avorrida que ha decidit marxar un cap de setmana ben lluny. També podria ser…

Un cop a l’espatlla. El meu nom. Torno a la realitat. Tinc l’home de la maleta al costat, amb la mà a la meva espatlla i mirant-me somrient:

-Som-hi, fill. La porta d’embarcament no està gaire lluny d’aquí.

Nota mental: quan torni m’he de revisar la vista.

El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústia (farmacèutica, cosmètica, d’aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a o està en ebullició.

Precisament, bany maria és la paraula d’avui del Rodamots, i en diuen això:

«Aquest sistema rep el seu nom d’una alquimista coneguda per Maria la Jueva, de qui no es tenen gaires dades, però que, molt probablement, va viure durant el segle III. Els seus escrits no s’han conservat, però va ser citada contínuament per diversos autors. El llibre titulat ‘Maria Practica’ va ser llegit i utilitzat fins passada l’edat mitjana» –Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen

I jo que em pensava que venia del nom d’alguna cuinera casolana!

Actualització: hi més informació sobre el possible origen del nom en aquest treball.

Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i falten al respecte als seus mestres.

Sòcrates
470 a.C. – 399 a.C.

Vist a Desarmats, el bloc blok personal del Pau de SomGNU.

Per començar, el que vulgui una experiència inoblidable en jocs que es vagi treient la idea del cap. Sí que és veritat que hi ha alguns jocs per Ubuntu (o per Linux en general), però no es pot ni comparar amb el nombre de jocs per Windows. Així doncs, Ubuntu podria quedar més aviat per una bona experiència ofimàtica i de gestió de sistema. Sincerament, trobo molt emocionant això de la terminal, perquè és allò típic que com la caguis, la cagues profundament. Ja que ho fem, fem-ho bé, no? Doncs bé, la veritat és que sí, és una mica arriscat si no saps què fas. I com que no sé què faig, doncs certament és arriscat.

En fi. La nostra idea per l’institut era la de crear una distribució a partir d’Ubuntu (és a dir, una instal·lació d’Ubuntu però personalitzada, amb alguns programes actualitzats -OpenOffice, Firefox- i altres d’afegits -Kbunch, Kgeography-). Per fer-ho, vaig fer servir l’eina Remastersys, que crea una imatge ISO del teu disc dur. De fet, pot crear dos tipus de ISOs diferents: una per a distribucions on no es guarden els documents de l’usuari i una per a còpies de seguretat que es guarda tot. er exemple, amb una ISO per a distribucions tindrem el Firefox actualitzat, però no mantindrem les nostres adreces d’interès ni les extensions, però amb una còpia de seguretat sí.

Em vaig decantar per la de la distribució, doncs s’ajustava més al que creia que necessitava. Vaig grabar la ISO en un DVD, el vaig provar en mode LiveCD (per a probar un sistema operatiu sense haver-lo d’instal·lar) i tot semblava anar bé. Els programes estaven actualitzats, la configuració de l’ordinador també… Enfi, que em vaig decidir a instal·lar-lo en el meu portàtil personal, amb la mala sort que no em vaig adonar que tenia un disc dur extern USB endollat. el resultat va ser que sese voler-ho vaig acabar instal·lant l’Ubuntu al disc dur extern. Això crea problemes, perquè:

1. El Windows té el seu propi sistema d’arrancada. Si instal·lem Ubuntu o qualsevol altre distribució de Linux, substituïm el gestor d’arrancada de Windows pel d’Ubuntu (el GRUB). Això no hauria de crear cap problema…
2. Però (sempre hi ha algun però) si feu com jo i instal·leu l’Ubuntu en un disc extern, part del GRUB s’instal·larà al disc dur intern i part al disc dur extern, a menys que ho configureu bé (cosa que no sé fer). Tampoc hauria de generar cap problema, però (un altre, sí) si desendollem el disc dur extern el GRUB no es podrà carregar perquè no trobarà els arxius. I aquí sí que tenim un problema gros, perquè llavors no podrem carregar ni Ubuntu ni Linux.

Aquest segon punt no el sabia jo, i quan me’n vaig adonar vaig eliminar la instal·lació de Linux del disc dur extern. Després vaig veure que no podia arrencar l’ordinador. Com resoldre-ho? Hi ha vàries maneres, i les que conec passen per eliminar el GRUB i restaurar el gestor d’arrancada de Windows:

1. CD d’instal·lació de Windows: es pot fer servir qualsevol CD d’instal·lació d’aquest sistema operatiu per tal de resoldre els problemes amb l’arrancada. els processos variaran segons si el CD sigui de Vista o de XP i anteriors. En tots dos casos hem de configurar la BIOS perquè carregui primer els CDs/DVDs.
   • Windows XP: Hem d’escollir la opció Para recuperar una instalación de Windows usando Consola de recuperació, presione tecla R. Després hem de seleccionar la unitat corresponent a C:\Windows i escriure la comanda fixmbr. Ens mostrarà la partició de destí i confirmem l’acció. Quan acabi, escrivim exit. Finito.
   • Windows Vista: Fem clic a Repara el teu ordinador (traducció lliure) després de triar el nstre idioma i altres opcions. Seleccionem el sistema operatiu que haguem de reparar. També ho podem fer a través de consola. Suposant que la nostra unitat de CD/DVD sigui E, escrivim:
     E:
cd boot
bootsect /nt60 C:

   Feu servir aquests codis sota la vostra responsabilitat!! Personalment no els he provat, així que no puc assegurar el seu funcionament. Jo he fet servir la opció següent:

2. Fent servir Super Grub Disk, un programa que us permetrà restaurar tant el GRUB de Linux com el sistema d’arrancada de Windows. Està en castellà i anglès, i traduït parcialment al català, o sigui que només heu d’anar seguint les instruccions per pantalla. Jo vaig restaurar l’arrancada de Windows i tot va anar perfecte. Per cert, que el programa és una ISO que després heu de grabar en un CD.

Molt bé, ara ja ho tenia tot funcionant. I ara què? M’havia quedat sense Ubuntu… Doncs vaig tornar-lo a instal·lar, aquest cop en el disc dur correcte. Instal·lo, Ubuntu carrega, tot sembla correctament… Fins que intento carregar Windows. L’ordinador es reinicia sol!

Solució: tornar a instal·lar el GRUB. Això ho he fet carregant l’Ubutnu (es pot fer tant en LiveCD com amb l’Ubuntu instal·lat, funciona igual) i fent servir la terminal amb els passos següents:

1. Busquem en quina partició està la instal·lació d’Ubuntu. Ho veurem perquè a la última columna posarà Linux. Ens haurem de quedar amb el nom de la partició. Per exemple, en el meu cas era /dev/sha5 o alguna cosa semblant. Doncs ens hem de quedar amb a5. En passos següents, a serà l’equivalent a X i 5 de Y.
sudo fdisk -l
Aquí també ens podem fixar en quina partició hi ha l’arrancada, perquè en el meu cas em sortien dues opcions per arrancar el Vista i només una funcionava, que era precisament la que sortia marcada aquí.

2. Creem un directori linux:
mkdir linux

3. Aquí substituïm XY pel valor que hem obtingut al pas 1:
sudo mount /dev/sdXY linux/
sudo mount -t proc /proc linux/proc
sudo mount --bind /dev linux/dev

4. Finalment, instal·lem el GRUB, canviant XY pels valors del pas 1:
grub-install /dev/sdXY

I així m’ha acabat funcionant, però no m’apareixi la opció de carregar el Windows Vista. Ho he aconseguit solucionar amb el programa StartUp Manager per a Ubuntu, que també podem instal·lar a través del magnific Centre de programari d’Ubuntu (Aplicacions -> Centre de programari). Aquest programa ens permetrà triar quin sistema operatiu carregar per defecte, així com canviar l’aparença del GRUB i alguna coseta més. Força útil, i a mi m’ha funcionat correctament. Per a saber quina partició té l’arrancada, només cal anar al pas 1 o executar al terminal això:
sudo fdisk -l

En principi, la partició que estigui marcada amb un asterisc hauria de ser una partició de Windows (format d’arxius NTFS). Com a mínim, així era en el meu cas. el procés de marcar un sistema operatiu per defecte també es pot fer amb la terminal, però com he dit al principi de l’entrada és perillós si no se sap com es fa. Per tant, prefereixo fer servir el programa aquest que m’ho farà automàticament i a partir duna llista desplegable.

I fins aquí les meves primeres experiències (traumàtiques) amb Ubuntu… Esero que més endavant la cosa afluixi, perquè si no no sé com acabaré de pressió sanguínia…

Fonts que recordo:

• Recuperar l’arrancada de Windows XP
• Recuperar l’arrancada de Windows Vista
• Reinstal·lar GRUB2 a Ubuntu 9.10 Karmic Koala
• Seleccionar per defecte un SO en el GRUB

|0--1--3-1-0--5-5-3-1-0-|0--1--3-1-0--5-5-3-1-3-|
|-1--1------1---------3-|-1--1------1-----------|
|-----------------------|-----------------------|
|-----------------------|-----------------------|
|-----------------------|-----------------------|
|-----------------------|-----------------------|

Pel què fa als acords, van així:

Do Fa Do
Jo cant sa lluna i s’estrella
Fa Sol
sa jungla i es bosc animat
Do Fa Do
es tren, es vaixell, s’avioneta
Fa Sol
i es teu submarí aquí aparcat.

Fa Sol
Jo cant es cafè i sa galleta
Do Fa
quan dius tu podries ser meu
Fa Sol Do
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un bidet,
cosmètics i Margaret Astor
ja sé com s’escriu Juliette.

Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també,
un llapis d’Ikea, un pistatxo,
wa yeah!

Què divertit el que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Jo cant sa lluna i s’estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré,
calàpets, nenúfars, princeses,
wa yeah!

Què divertit el que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Què divertit el que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

M’encanta com sona

Actualització 03/07/09: Canvio tots els Rem7 per Fa, que, tal i com diu en Gerard als comentaris, sona molt millor.